FAIG GEOGRAFIA

PUNT 1: TREBALLEM EUROPA POLÍTICA

1. Situa en el mapa el país més gran d'Europa i la seva capital.

RÚSSIA - MOSCOU - 17.075.400
TURQUIA - ANKARA- 780.580
UCRAÏNA - KIEV - 603.700

2. Situa en el mapa els 10 països més petits d'Europa i la seva capital, comenta l'extenció que tenen.

CIUTAT DEL VATICÀ - CIUTAT DEL VATICÀ - 1
MONACO - MONACO - 2
SAN MARINO - SAN MARINO - 61
LIECHTESTEIN - VADUZ - 160
MALTA - LA VALLETA - 316
ANDORRA - ANDORRA LA VELLA - 468
LUXEMBURG - LUXEMBURG - 2586
XIPRE - NICOSIA - 9251
KOSOVO -  PRISTINA - 10908
MONTENEGRO - PODGORICA - 14026

3. Situa en el mapa els mars, els oceans i els estrets d'Europa.

4. Situa en el mapa l'ültim païs creat a Europa.

MONTENEGRO - PODGORICA -  3 DE JUNY DE 2006

5. Situa en el mapa els països que coincideixen amb els relleus següents:

Serralada Escandinava - NORUEGA -
Monts Grampians - REGNE UNIT
Carpats - ESLOVÀQUIA, UCRAÏNA - ROMANIA - HONGRIA
La Meseta - ESPANYA - MADRID
Apenins - ITÀLIA - ROMA
Península Balcànica - GRECIA- ATENES
Massís Central Francès - FRANÇA - PARÍS
Península de Jutlàndia - DINAMARCA -
Península de Kola - RÚSSIA -
Riu Danuvi -SERBIA - BULGÀRIA - ROMANIA
Dnieper -UCRAÏNA
Vistula -POLÒNIA - BIELORÚSSIA
Elba - ALEMANYA - REP. XECA
Rin - PAÏSOS BAIXOS - ALEMANYA

6. Situa en el mapa els països que costegen el mar
Adriàtic:
ITÀLIA, ESLOVÈNIA, CROÀCIA, MONTENEGRO, ALBÀNIA
mar Bàltic:
DINAMARCA, ALEMANYA, POLONIA, RUSSIA, LITUÀNIA, LETÒNIA, ESTÒNIA, SUÈCIA I FINLÀNDIA.

_________________________________________________________________________________

PUNT 2: ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ DE GEOGRAFIA:

1. Situa oceans en aquest mapa món

2. Situa continents en aquest mapa món

 

3. Situa aquestes unitats de relleu en aquest mapa món:

-         ATLES, MASSIS AHAGGAR, MASSIS TIBESTÍ, LLAC TURKANA, LLAC TANGANYICA, RIU NIL, RIU ZAMBESI, MASSIS ETIÒPIC, MASSÍS KILIMANJARO ( ÀFRICA )

-         EVEREST, HIMÀLAIA, MONTS ZAGROS, HINDUKUSH, KUENLUN, PAMIR, TIBET, RIU OBI, RIU LENESSEI, RIU LENA, ARXIPÈLAG DE JAPÓ, FILIPINES I INDONÈSIA. ( ÀSIA )

-         AUSTRÀLIA, TASMÀNIA, NOVA ZELANDA, GRAN SERRALADA DIVISÒRIA. ( OCEANIA )

-         MUNTANYES ROCALLOSES, SERRALADA DELS ANDES, PLANA MISSISSIPI, MISSOURI, AMAZONES, ORINOCO, ESCUT CANADENC, MONTS APALATXES, ALTIPLÀ BRASILER ( AMÈRICA )

4. Situa en el mapa les unitats de relleu següents.

-         MASSÍS CENTRAL FRANCÈS, SERRALADA ESCANDINAVA, MONTS GRAMPIANS, RIU SENA, RIU LOIRA (

-         GRAN PLANA EUROPEA, RIU RIN, RIU VOLGA, RIU DON, RIU DNIÈSTER, RIU DNIÈPER.

-         CADENES MUNTANYOSES PIRINEUS, ALPS, CARPATS, APENINS, BALCANS, CAUCAS, RIU ROINE, RIU PO, RIU DANUVI

-         MAR DE NORUEGA, MAR DEL NORD, MAR BÀLTIC, MAR NEGRE, MAR CASPI, MAR EGEU, MAR JÒNIC, MAR ADRIÀTIC, MAR TIRRÉ, MAR MEDITERRANI. MAR CANTÀBRIC.

-         PENÍNSULES: IBÈRICA, ESCANDINAVA, KOLA, BALCÀNICA, ITÀLICA,

5. Situa en el mapa els països següents:

-         NORUEGA, SUÈCIA, FINLÀNDIA,

-         RÚSSIA, BIELORÚSSIA, UCRAÏNA, ROMANIA, BULGÀRIA, GRÈCIA, MACEDÒNIA, ALBÀNIA, SÈRBIA, MONTENEGRO, BÒSNIA I HERCEGOVINA, CROÀCIA, HONGRIA, ÀUSTRIA, ESLOVÈNIA, ESLOVÀQUIA, REPÚBLICA TXECA

-         ESPANYA, PORTUGAL, IRLANDA, REGNE UNIT, FRANÇA, ITÀLIA, GRÈCIA, SUÏSSA, BÈLGICA, PAÏSOS BAIXOS, ALEMANYA

6. Situa en el mapa les unitats de relleu següents:

Meseta Meridional, Meseta Septentrional, Sistema Central, Pic d'Almanzor, Muntanyes de Toledo, Masís Galaicolleonès, Serralada Cantàbrica, Picos de Europa, Sistema Ibèric, 
Sierra Morena, Pirineu Axial, Prepirineu, Serralades Bètiques, Serralades Subbètiques, Serralades Penibètiques, Mulhacen, Rías Altas, Rías Baixas, Golf de Cadis, Gol d'Almeria, Golf de València, Golf de Roses, Cap de Creus, Craus de la Nau, Cap de Palos, Cap de Gata, Cap de Finisterra, Cap de Peñas. Golf de Biscaia, Costa del sol, Costa Blanca, Costa de Azahar, Costa Daurada, Costa Brava.
Els rius Nerbión, Nalón, Sella, Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Segura, Xúquer, Ebre i Garona.
Serralades costaneres Catalanes i Serra de Tramuntana, Teide i Pico de las Nieves.

7.Omple la taula dels pics més alts d’Europa, Espanya i Catalunya.

Pics	Altitud	Serralades
Mulhacén	3478	Penibètica
Mont Blanc
Gran Sasso
Elbus
Aneto
Glittertind
Botev
Veleta
Pica d’Estats
Almanzor
Puigmal
Torre Cerredo
Tatra
Turó de L’Home

8.Omple la taula dels rius d’Europa

Explicació	Rius	Vessant o Mar on Desemboquen.
Recorren per zones planeres del nord-est. El seu Cabal és regular al llarg de l’any.  Algun d’ells són navegables.	Vistula	vessant atlàntic
Travessen les extenses planes del nord-est d’Europa. Cabal abundant i en alguns trams són navegable
Es localitzen al sud d’Europa. El Cabal és pobre i disminueix a l’estiu
Recórren per el centre i l’est d’Europa. La seva llargària i abundant cabal permeten el transport

9.  Es tracta d'indicar en quin continent es troben els següents elements geogràfics i de quin tipus d'accident es tracta:

1. Amazones
2. Victòria
3. Aral
4. Mississipí
5. Kilimanjaro
6. Vinson
7. Aconcagua
8. Andes
9. Ian-Tsé
10. Càspia

10.  A continuació contesteu la pregunta després de llegir el següent text: a quina serralada europea fa referència?

"Aquesta serralada s'estén per diversos països d'Europa. Hi ha molts cims que superen els 4.000 m. d'altitud; són muntanyes molt escarpades i estan nevades tot l'any"




11. Contesta les següents preguntes dels rius d’Espanya i Catalunya

1. En quina serralada naixen els rius del vessant cantàbric?
2. En quines serralades naixen els rius del vessant mediterrani?
3. En quines serralades naixen els rius del vessant atlàntic?
4. Quines característiques tenen en comú els rius del vessant cantàbric i mediterrani? I de diferents? Per què?
5. A quin vessant pertanyen els rius més llargs? Per què?
6. Què té d'excepcional el riu Ebre?

  ________________________________________________________________

PUNT 3: TREBALLEM SECTORS ECONÒMICS

-->

Unitat 3. EL SECTOR PRIMARI

1. La població i les activitats econòmiques

Les activitats econòmiques són el conjunt d’activitats que fan les persones per tal de produir, vendre i consumir béns i serveis.

Les persones consumeixen béns i serveis. Els béns són productes materials que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats (per exemple el pa, un jersei, etc.).

Els serveis són el conjunt d’activitats econòmiques que no pertanyen al sector primari o secundari.

1. La població activa i la població inactiva

La població activa comprèn les persones en edat de treballar (entre 16 i 65 anys), encara que no ho facin.

Dins de la població activa distingim l’ocupada, que rep un sou a canvi de la feina que fa, i la desocupada o en atur.

La població inactiva inclou les persones que no treballen perquè no volen (estudiants) o perquè no poden (jubilats, discapacitats, etc).

2. L’estructura de la població activa

Les activitats econòmiques que fan les persones es poden classificar en tres sectors:

El sector primari, que comprèn les activitats destinades a extreure productes de la natura (agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestals).

El sector secundari, que inclou les activitats que transformen els productes de la natura
en productes elaborats (indústria i producció d’energia).

El sector terciari, que engloba les activitats que proporcionen serveis a les persones (comerç, educació, sanitat, etc.)

ACTIVITATS:

3.1. Defineix activitats econòmiques.

3.2. Llegeix el text de l’activitat 3.33 del llibre i després fes les activitats que hi ha a continuació:

a) Enumera tots els béns i serveis que va utilitzar la Clara el dijous i el divendres.

b) Digues a quin sector de producció pertanyen totes les persones que duen a terme les activitats econòmiques que s’expliquen en aquest text.

3.3. A continuació tens dues llistes d’expressions anomenades respectivament caps i cues. Relaciona els caps de la primera llista amb les cues corresponents de manera que n’obtinguis frases amb sentit:

Caps

1. La població de 16 anys o més, des del punt de vista laboral…

2. La població activa…

3. La població inactiva…

4. La població ocupada…

5. La població desocupada…

Cues

a) …és la població de 16 anys o més que està disponible per treballar i que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava.

b) …és aquella part de la població de 16 anys o més que no treballa perquè no vol o perquè no pot.

c) …inclou totes aquelles persones que tenen edat de treballar (entre 16 i 65 anys), encara que no ho facin per impediments no desitjats.

d) …es divideix en població activa i inactiva.

e) …és la població de 16 anys o més que treballa per compte d’un altre a canvi d’un sou o per compte propi.

3.4. Situa les activitats econòmiques següents en el sector al qual correspongui.

Sanitat, agricultura, indústria, pesca, educació, comerç, ramaderia

Sector primari	Sector secundari	Sector terciari

2. L’agricultura i la ramaderia

L’agricultura i la ramaderia pertanyen al sector primari.

Les seves finalitats són obtenir aliments i servir de primeres matèries per a la indústria
(com la llana per fer vestits).

2.1. La localització de les zones agràries

Les terres més productives del món es troben a les zones temperades del planeta. Les raons són:

• La temperatura i la humitat és la més adequada.
• El sòl és més fèrtil.
• Són les més tecnificades.

2.2. Tipus d’activitats agropecuàries

Segons la seva finalitat poden ser:

• Agricultura i ramaderia de subsistència orientada a l’autoconsum.
• Agricultura i ramaderia de mercat, orientada a la venda.

Segons el sistema d’explotació poden ser:

• Agricultura intensiva: procura obtenir en parcel·les petites el més gran nombre possible de collites.

• Agricultura extensiva: té com a objectiu obtenir grans quantitats de productes, en grans espais, a un preu molt baix.

• Ramaderia intensiva: procura obtenir el màxim benefici amb el mínim temps i espai possible. Són estables i granges industrialitzades.

• Ramaderia extensiva: els ramats pasturen en grans extensions de terra i s’alimenten de manera natural.

ACTIVITATS:

3.5. Per què les zones temperades del planeta són les més productives?

3.6. Enumera cinc productes que provinguin de l’agricultura o la ramaderia.

3.7. Quina diferència bàsica hi ha entre l’agricultura de subsistència i la de mercat?

3.8. Observa les fotografies de la pàgina 61 del llibre i respon:

Amb quin tipus d’agricultura i ramaderia relaciones cada fotografia? Argumenta la resposta.

3. El paisatge agrari

El paisatge agrari és el paisatge humà generat per l’agricultura i la ramaderia.

3.1. Els elements del paisatge agrari

Els elements del paisatge són quatre:
la forma de les parcel·les, el tipus de conreu, el sistema de conreu i la forma d’hàbitat rural.

1. Les formes de les parcel·les segons els límits poden ser:

Camp tancat: petites parcel·les (minifundis*) en llocs humits separades per murs o plantes. Camp obert: grans propietats (latifundis*) en climes secs i sense límits.

Horta: policonreu* en llocs on plou molt i que té sistemes de reg. Té límits per a cada conreu. Bancal: paisatge de les muntanyes, on per poder conrear, es construeixen feixes*.

2. El tipus de conreu:

Conreus herbacis (blats, ordi, etc.): creen un paisatge monocrom, d’un mateix to de color, i uniforme. Conreus llenyosos: sovint es localitzen en indrets d’accés difícil.

3. Els sistemes de conreu:

Conreu de regadiu: a part de l’aigua de pluja, es necessita regar-lo.

Conreu de secà: només necessiten aigua de pluja.

4. Les formes de l’hàbitat rural:

Forma concentrada: la forma del poble pot ser allargada o radial.

Forma dispersa: les cases estan escampades pel territori.

3.2. Els factors del paisatge agrari

El paisatge agrari es forma a partir de factors físics i de factors humans.

Els factors físics més influents són el clima, el relleu i el grau de fertilitat del sòl.

Els factors humans més decisius són les causes culturals i històriques, el nivell de desenvolupament econòmic i si hi ha molta o poca població.

Vocabulari:

Minifundi: Petites parcel·les de conreu.

Latifundi: Grans zones de conreu.

Policonreu: Es conreen en un mateix espai productes molt diversos.

Feixa: terra de conreu construïda als vessants de les muntanyes.

ACTIVITATS:

3.9. Completa la taula següent sobre els elements del paisatge agrari.

Les formes de les parcel·les segons els límits	1. 2. 3. 4. Bancal
	1. 2. Conreus llenyosos
Els sistemes de conreu	1. 2.
	1. 2.

3.10. Explica la diferència entre:

- camp obert i camp tancat

- conreu de regadiu i conreu de secà

- latifundi i minifundi

3.11. Classifica segons siguin “elements del paisatge agrari” o “factors del paisatge agrari” les paraules següents:

Minifundi, història, clima, hàbitat concentrat, parcel·les, relleu, fertilitat dels sòls, camp obert, cultura, conreu de secà, camp tancat.

Elements del paisatge agrari	Factors del paisatge agrari

4. La pesca i l’aqüicultura

La pesca es basa en l’obtenció de peixos, crustacis i mol·luscs extrets directament de l’aigua dels rius, dels llacs o de la mar.

Hi ha diversos tipus de pesca:

• La pesca de subsistència o artesanal es fa a prop de la costa, sense màquines i és per a l’autoconsum.

• La pesca de mercat o industrial pretén obtenir gran nombre de captures mitjançant una tecnologia avançada.

• La pesca continental es practica en aigües dolces.
• La pesca marítima es practica a la mar. Pot ser d’altura,

practicada lluny de la costa, i costanera, que es fa a prop de la costa.

4.1. La pesca marítima

La pesca marítima es limita a la depredació directa dels recursos naturals que hi ha a la mar. Es practica des de la Prehistòria.

4.2. L’aqüicultura

L’aqüicultura és un sistema de cria i engreix de plantes i animals aquàtics que es fa en instal·lacions anomenades piscifactories.

Es practica en aigües dolces i marines. Actualment, s’hi crien peixos, mol·luscs i crustacis, i s’hi conreen algues.

ACTIVITATS:

3.12. Completa les frases amb les paraules següents:

pesca continental, pesca de subsistència o artesanal, aqüicultura, pesca marítima, piscifactoria, pesca d’altura, pesca costanera.

• Pesca marítima a prop de la costa. ...............................
• Depredació dels recursos naturals del mar. ...............................
• Sistema de cria i de plantes i animals aquàtics. ...............................
• Pesca marítima lluny de la costa. ...............................
• Serveix per a l’autoconsum. ...............................
• Es practica en aigües dolces. ...............................
• Instal·lacions on es fa l’aqüicultura. ...............................

3.13. Observa les fotografies de la pàgina 65 del llibre i respon les preguntes següents:
a) En quina fotografia es pot veure una activitat pesquera de subsistència i en quina una activitat pesquera orientada al mercat?

b) Quina de les dues formes de pesca és continental i quina és marítima? Per què?

3.14. Observa les taules de la pàgina 65 del llibre i respon les preguntes següents:

a) Quin tipus de pesca té una producció més important en l’àmbit mundial, la marítima o la continental? Per què?

b) Quina tendència presenta l’evolució del nombre de captures en els darrers anys? Quina pot ser-ne la causa?

c) ¿L’evolució del nombre de captures és proporcional a l’evolució del nombre de persones que viuen a la Terra? Argumenta la resposta.

3.15. Digues, amb paraules teves, quina diferència hi ha entre pesca de subsistència i de mercat, i entre pesca continental i marítima.

5. Activitats primàries que agredeixen el medi ambient

Algunes de les agressions del sector primari al medi ambient són:

• El desboscament o eliminació de boscos provocat per la tala d’arbres per crear terres de conreu.

• La degradació dels sòls i la vegetació a causa de l’ús de fertilitzants químics, herbicides i plaguicides.

• El consum excessiu d’aigua per als conreus.
• La contaminació provocada pels purins, que són

els excrements dels porcs diluïts amb aigua i detergents utilitzats per netejar les granges.

• Els residus de les granges marines, que contaminen l’entorn.

ACTIVITATS:

3.16. Enumera els principals problemes mediambientals derivats de les activitats del sector primari.

3.17. Explica, amb paraules teves, què és un fertilitzant, un herbicida i un plaguicida. Si cal, busca les paraules en el diccionari.

6. El sector primari a Catalunya.

Només l’1,5% de la població activa de Catalunya es dedica al sector primari.

Dins l’agricultura predominen les parcel·les petites i mitjanes. La majoria dels conreus són herbacis (farratges, cereals i hortalisses).

Pel que fa a la ramaderia, hi preval la cria del porc, que representa el 37% del total d’Espanya.

La pesca es cada vegada menys important a causa de la disminució dels peixos que hi ha als caladors.

ACTIVITATS:

3.18. Observa les tres taules de la font 18 i respon:

- Quins són els cinc principals conreus de Catalunya segons la seva producció?

- Quins són el tres sectors principals de la ramaderia catalana?

- Com han evolucionat les captures de pesca i la producció d’aqüicultura entre els anys 2000 i 2004?

7. Els paisatges agraris de Catalunya

Els paisatges agraris de Catalunya són diversos i han estat condicionats per factors físics (relleu, clima i proximitat de l’aigua) i factors històrics.

7.1. Els paisatges agraris de la Catalunya humida

La Catalunya humida correspon a les zones que reben abundants pluges (Pirineu, Prepirineu i zones d’alta i mitjana muntanya). Així es pot prescindir del regatge artificial.

Els principals paisatges són el prat de dalla, el camp de farratges i el prat natural.

La majoria de la producció d’aquests paisatges es destina per al bestiar.

7.2. Els paisatges agraris de la Catalunya seca

És propi de zones on plou poc. S’hi troben els conreus tradicionals mediterranis: vinya, olivera i cereals.

7.3. Altres paisatges agraris

Altres paisatges agraris de Catalunya són:

• Arbres fruiters. N’hi ha de dos tipus: de fruita seca (ametllers, avellaners, etc.) i fruita dolça (pomers, presseguers…).

• Conreus nous, com el gira-sol i les flors i plantes ornamentals.
• Hortes de regadiu. Els espais més amplis són al delta de l’Ebre, on destaca el conreu d’arròs, i al delta del Llobregat.

ACTIVITATS:

3.19. Digues si és certa o falsa cada una d’aquestes afirmacions. Després torna a escriure correctament les afirmacions falses.

• La Catalunya humida és pròpia de les zones on plou poc.
• Al delta de l’Ebre podem trobar hortes de regadiu.
• La vinya és un producte típic de la Catalunya humida.
• La producció dels paisatges de la Catalunya humida es dedica al bestiar.

• Els ametllers són arbres de fruita dolça.

  ________________________________________________________________

PUNT 4: AMPLIEM GEOGRAFIA D'ESPANYA

(Pots imprimir-te aquestes activitats i anar-les fent. Hi ha un error la primera activitat 13 no s'ha de fer. )

 

  ________________________________________________________________

ELS SECOTRS ECONÒMICS:

PRIMARI: AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, MINERIA I ACTIVITAT FORESTAL
SECUNDARI:INDÚSTRIA, PRODUCCIÓ D'ENERGIA I CONSTRUCCIÓ
TERCIARI: SERVEIS, TRANSPORTS, COMERÇ, TURISME, EDUCACIÓ, CULTURA, SANITAT, GESTIÓ DE DOCUMENTS, BANCS ...
 

  ________________________________________________________________

PUNT 5: AMPLIEM SECTORS ECONÒMICS

1. Classifica aquestes paraules en un quadre com el del model:

• casc, ham, galliner, lluç, bolet,  tractor, estable, costanera, tronc de llenya, collita, ferro, cereals, porc, llotja, regadiu, galeria, pedrera, bestiar, abella, •

AGRICULTURA	RAMADERIA	PESCA	ACTIVITAT FORESTAL	MINERIA

2. Escriu el nom de tres aliments que procedeixin de la ramaderia, tres de l’agricultura i tres de la pesca.

Corregeix els errors d’aquestes frases:

Els productes elaborats s’obtenen directament de la natura.

Els artesans converteixen els productes elaborats en matèries primeres.

Els artesans pertanyen al sector primari.

Els terrissaires treballen la fusta. Els terrissaires treballen el fang

3. Classifica aquestes professions en cinc grups (ensenyament, sanitat, lleure i cultura, transport i comerç):

botiguer, mestra, actriu, infermer, conductora d’autobús, metgessa,

conserge, acomodador de teatre, taxista, farmacèutica

4. Indica si les frases següents són certes o falses i corregeix-les

a) Els ramaders conreen la terra per obtenir-ne aliments.

b) En les fàbriques es transformen les matèries primeres en productes elaborats.

c) El sector terciari s’anomena també «sector de serveis».

d) L’operari d’una fàbrica treballa al sector primari.

e) Un cambrer pertany al sector terciari.

f) En època dels antics grecs es van començar a utilitzar les monedes.

g) Amb les targetes de crèdit no pots comprar.

5. Classifica aquestes paraules en un quadre com el del model:

Comerç, Construcció, caixa, Agricultura, producció d’energia, hospital, ramaderia, artesania, ensenyament, transport, Restaurant, comunicacions, pesca, activitat forestal, industries, banc, turisme, sanitat, gestoria, màrqueting.

Sector primari	Sector secundari	Sector terciari

  ________________________________________________________________

PUNT 6: AMPLIEM AGRICULTURA

TIPUS D’AGRICULTURA:

Segons la seva FINALITAT /   hi ha dos tipus:

MERCAT  i  TRADICIONAL

-          El pagès que en fa de la seva collita?

-          El pagès com la cultiva?

-          Com és el seu camp?

-          Qui hi treballa?

Segons la seva EXPLOTACIÓ / APROFITAMENT DEL SÓL  hi ha dos tipus:

INTENSIVA  I  EXTENSIVA

Segons el TIPUS DE PARCEL.LA hi ha dos tipus

- Camps oberts o opendfield
- camps tancats o camps closos o bocage 

Segons el SISTEMA DE CONREU:

TIPUS A:

• POLICONREU 
• MONOCONREU

TIPUS B:

• REGADIU
• SECÀ

ACTIVITAT 1: RELACIONA ELS CAPS AMB LES CUES:

1- Agricultura són

2 - La ramaderia són

3 - La pesca són

4 - La mineria són

5 - Explotació forestal són

A...... Activitats relacionades amb la cria i comerç de bestiar ( boví, porcí, oví, aviram ...) i dels productes que aquest proporciona ( llet, llana, carn, ous ...)

B...... Activitats destinades a obtenir aliments vegetals ( cereals, fruita, verdura ...) mitjançant el conreu de la terra.

C... activitats relacionades amb la captura de peix i marisc.

D...... les activitats relacionades amb l’aprofitament dels boscos i dels recursos forestals ( fusta, suro, llenya, resines ).

E...... activitats destinades a extreure minerals de les mines, excavant en el subsòl o a cel obert, per a l’obtenció de metalls ( ferro, coure, plom, alumini ...), combustibles ( carbó, petroli ) sals i adobs minerals ( potassa, manganès, nitrats ).

ACTIVITAT 2:

OMPLE AQUESTA GRAELLA PER A CADA UN DELS TIPUS D’AGRICULTURA

MERCAT:

El pagès que en fa de la seva collita?	El pagès com la cultiva?	Com és el seu camp?	Qui hi treballa?

TRADICIONAL

El pagès que en fa de la seva collita?	El pagès com la cultiva?	Com és el seu camp?	Qui hi treballa?

PUNT 7: LA PESCA AL MÓN

ACTIVITATS:

1. Amb l'ajuda d'un atles, situa en un mapa els noms dels caladors de pesca:

Alaska, Patagònia, Gran Sol, Banc Saharià, Costes de Madagascar, Costes d'insulíndia, Mar del Japó, Terranova, Mar del Nord, Costes de Namíbia, Golf de Bengala, Costes de Perú i xile,

 
2. Ara observa les dades dels països amb més pesca capturada el 2004,
 país   tones
Xile,  4.9
xina,  16.9
Estats Units   5.0
Federació de Rússia,   2.9
Índia,  3.6
Indonèsia, 4.8
Japó  4.4
Noruega  2.5
Perú,  9.5
Tailàndia,  2.8

Total de captures mundial, 85.8

A/ localitza al mapa aquests països,
B / Transforma aquestes dades amb una gràfica de barres.

3. Contesta aquestes preguntes:
- Anb quins caladors dels que has assenyalat abans al mapa estaria relacionada la pesca d'aquests països?
- Alguns d'aquests països també pesquen en caladors molt allunyats repartits arreu del món. En pots posar algún exemple?
- Busca informació i intenta anomenar alguns dels caladors als quals van els pescadors espanyols lluny del nostre país.





PUNT 8: REPASSEM

 

PUNT 9: LA MINERIA
Activitat de deures:

- Busca informació sobre la mineria i fes una petita exposició ensenyant com és una mina, quines parts té, de quin tipus en podem trobar, quins materials són els més comuns a ser explotats i quins problemes surgeixen de la mineria.
 - Busca un mapa de la mineria a Catalunya. i explica:
On es troben, quins materials s'exploten  i perquè creus que és així.

PUNT 10: L'energia solar a Espanya
Activitat de deures:

- La planta solar fotovoltaica creada per Energia Hidroelèctrica de Navarra ( EHN) a Tudela ja està en ple rendiment. És la més potent d'Espanya i ha representat una inversió de 12 milions d'euros.

Llegeix atentament el text que tens a continuació i, tot seguit, respon les preguntes:

a/ Podries deduir a partir del que diu el text el que és una planta solar fotovoltàica?

b/ Quina novetat destacada incorpora aquesta instal.lació de Tudela?

c/ Tot i els diners que ha costat construir-la, penses que serà rendible? Per què?

punt 11: punts extres 

Activitat 1:

Defineix els conceptes següents seguint aquests Quatre passos:

• Precisa de què es tracta
• Determinar-ne les característiques fonamentals
• Completar la definició amb altres característiques menys importants
• Posar algun exemple

• Paisatge agrari
• Sistema de conreu
• Openfield
• Bocage
• Township
• Monocultiu
• Policultiu
• Agricultura intensiva
• Agricultura extensiva
• Per què el text es titula “ l’agricultura malalta”?
• Aquest títol té alguna relació amb la idea principal del text?

Activitat 2:

 Text

3. Quins danys pot causar l’ús indiscriminat de productes químics en les tasques agrícola? I la irrigació indiscriminada?

4. Què s’intenta fer actualment per millorar la situació de l’agricultura i fer-la més sostenible?

Activitat 3

Busca informació sobre l’agricultura intensiva mediterrània, concretament l’activitat dels hivernacles de la zona d’Almeria, i redacta un breu informe en el qual destaquis, principalment:

• Les causes del seu creixement
• Els avantatges i els inconvenients que té.
•  
• Unitat 5.    LES ACTIVITATS TERCIÀRIES
  
  
  1.    La diversitat dels serveis
  
  Dins del sector terciari s’inclouen les activitats relacionades amb la prestació i distribució de serveis.
  Els serveis són imprescindibles per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques i per satisfer moltes
  de les necessitats de la població.
  
  Les activitats terciàries es localitzen, fonamentalment, a les ciutats i als països més desenvolupats.
  En els països menys desenvolupats aquest sector té menys importància.
  
  1.1.    Tipus de serveis
  
  Els serveis es poden classificar de diverses maneres.
  
  A)    Segons a qui van dirigits, es poden classificar en dirigits a les empreses o dirigits al benestar
  de les persones.
  
  
  Serveis  a les empreses    Serveis a les persones  
  
  — estudis de mercat
  — investigació i gestió
  — disseny i publicitat
  — transport i comunicacions
  — comerç
  — banca
  — reparació i manteniment
  — informació    — sanitat
  — educació
  — justícia i seguretat
  — administració
  — cultura
  — turisme i lleure
  — restauració i hoteleria
  — comunicacions i informació  
  
  B)    Segons el tipus de finançament, es pot parlar de serveis públics i serveis privats.
  Els serveis públics els ofereixen les institucions estatals, els ajuntaments, etc. Atenen les necessitats dels ciutadans
  i es paguen a través dels impostos que paga la població.
  Els serveis privats els ofereixen empreses privades.
  El seu objectiu és guanyar diners.  Els paguen les persones que els utilitzen.
  
  1.2.    Una economia terciaritzada
  
  Als països desenvolupats s’ha produït un gran creixement del sector serveis i així es pot dir que tenen  una economia terciaritzada. En les economies terciaritzades, els serveis generen bona part de la riquesa  i donen feina a la majoria de la població.
  Les causes del creixement del sector terciari són:
  -    Cada vegada es necessiten més serveis a les empreses.
  -    La gent disposa de més diners i consumeix més serveis.
  -    L’Estat ofereix serveis per garantir el benestar de les persones.
  -    La importància que tenen la investigació, la informació i la comunicació actualment.
  
  
  ACTIVITATS:
  
  5.1. Per què són tan importants els serveis?
  5.2. Enumera les principals activitats del sector serveis.
  5.3. Classifica les activitats que mostren les fotografies de la pàgina 110 segons que siguin serveis destinats a les empreses  o serveis destinats a les persones.
  5.4. Explica les diferències que hi ha entre els serveis públics  i els serveis privats. Posa’n exemples.
  5.5. Digues si és certa o falsa cada una d’aquestes afirmacions.
  Després torna a escriure correctament les afirmacions falses.
  - Les activitats terciàries són molt importants als països menys desenvolupats.
  - Cada vegada les empreses necessiten més serveis.
  - En les societat terciaritzades, la indústria genera bona part de la riquesa.
  - L’objectiu dels serveis públics és guanyar diners.
  
  2.    Els serveis i la societat: l’Estat de benestar
  
  Els serveis socials són fonamentals per garantir el benestar de les persones.
  L’Estat de benestar són accions dels governs que consisteixen a implantar uns serveis socials  per a tots els ciutadans.
  El seu objectiu és garantir unes condicions de vida mínimes per a tothom.
  L’Estat garanteix l’accés a l’ensenyament, a la sanitat i als ajuts en cas de malaltia, incapacitat, atur i jubilació.
  Tots aquests serveis es paguen amb els impostos que paga la població.
  
  
  ACTIVITATS:
  
  5.6. Defineix Estat de benestar.
  5.7. Com es paguen els serveis de l’Estat de benestar?
  5.8. Quins serveis garanteix, en general, l’Estat de benestar a tota la població?
  
  3.    Les activitats comercials
  
  El comerç consisteix en la compra i venda de productes i serveis. Podem distingir entre comerç exterior i comerç interior.
  
  3.1. El comerç interior
  
  El comerç interior és el que es fa dins de les fronteres d’un mateix país. Pot ser a l’engròs o al detall.
  En el comerç a l’engròs o majorista, hi ha empreses que compren grans quantitats de mercaderies i les venen a petits comerciants.
  El comerç al detall o minorista es fa per mitjà de botigues, supermercats, etc., que venen directament al consumidor.
  
  Els últims anys s’han imposat les grans superfícies, que ofereixen quantitat de productes, a bons preus i amb horaris especials.
  
  3.2. Comerç exterior
  
  El comerç exterior és l’intercanvi de béns i serveis entre diferents països. Cal distingir entre:
  Exportar, o vendre productes a l’estranger i importar, o comprar productes a un país estranger.
  La diferència entre les compres i les vendes a l’exterior és la balança comercial.
  
  La mundialització dels intercanvis
  
  Actualment el món s’ha convertit en un gran mercat en el qual s’intercanvien lliurement mercaderies, informacions, etc.,
  gràcies a mitjans de comunicació i d’informació cada cop més ràpids. Tot això es pot entendre com a mundialització del comerç.
  
  Els fluxos comercials
  
  Els principals moviments o fluxos comercials es fan amb els productes següents:
  — Productes energètics (petroli, gas, etc.)
  — Productes agrícoles (cereals, cafè, cacau, etc.)
  — Productes manufacturats (cotxes, informàtica,etc.)
  — Informació i capitals.
  
  El control del comerç i l’intercanvi desigual
  
  En els intercanvis comercials no tots els països participen en les mateixes condicions ni obtenen els mateixos beneficis.
  Els països més desenvolupats (Estats Units, Japó, Unió Europea i països del sud-est asiàtic) controlen el 90% del comerç.
  
  Els intercanvis entre països rics beneficien ambdues parts, però els que es fan entre països rics i pobres només comporten beneficis per als rics. Per això podem parlar  d’un intercanvi desigual.
  
  
  ACTIVITATS:
  
  5.9. Defineix comerç.
  5.10. Quina diferència hi ha entre el comerç interior i el comerç exterior?
  5.11. Quin tipus d’establiments trobem en un centre comercial?  Tots els establiments estan relacionats amb el comerç o n’hi ha d’altres tipus? Posa’n exemples.
  5.12. Quins avantatges i quins inconvenients tenen les grans superfícies comercials per als consumidors?
  5.13. Per què podem parlar d’un intercanvi desigual
  en el comerç entre els països rics i pobres?
  5.14. Quins països controlen la major part del comerç?
  5.15. Defineix exportació i importació. Posa’n exemples.

____________________________________________________________________

MAIG 2015

ACTIVITAT PER PUJAR NOTA

Pag 173 exercici 3

•

•A ordinador.

•Tipus lletra Arial 12 ( títols arial 14, negreta i subratllat)

•Interliniat 1.5 

marges 2.5 - 2.5 - 3 i 3

•Justificat per dos costats

•Portada amb nom, cog, classe i assig i títol propi

•Data d’entrega dimarts 2 de juny 2015

Roba de luxe Made in China

La deslocalització industrial a l'Àsia o l'Àfrica ha deixat de ser un greu inconvenient per a algunes firmes de luxe o d'alta gamma, és a dir, per a la roba de marca.
Grans noms del món de la moda ja fabriquen alguns articles amb proveïdors o centres propis a tercers països, més barats (la Xina, el Vietnam, l'illa Maurici...). Moltes firmes ho fan de forma transparent, i defensen que la qualitat no ve garantida pel país on es produeix la roba, sinó per la marca que en respon.
Però a la majoria d'aquestes empreses els resulta molt incòmode quan se'ls menciona la qüestió, sobretot perquè no queda clar si els costos que estalvien en la confecció de les peces queden reflectits en els preus que ofereixen en els seus comerços.
El País.com (adaptació), desembre del 2009

Amb la finalitat d'augmentar la competitivitat i obtenir més beneficis, algunes indústries es deslocalitzen, és a dir, es traslladen del seu lloc d'origen a un altre país.
Aquestes empreses elegeixen països on la mà d'obra és abundant, més barata i poc exigent. També busquen països que ofereixin condicions avantatjoses, com ara els impostos baixos, més permissivitat en les instal·lacions i poc control sobre els residus.

• Què és la deslocalització industrial?
  
• Quines causes provoquen la deslocalització? Relaciona-les amb la decisió adoptada per les grans firmes de roba de traslladar la seva producció a altres països.
  
• Quines conseqüències negatives tindrà la deslocalizació per als països en què es realitza?
  
• Digues un exemple de deslocalització industrial que coneguis.